La façana principal del temple és d’estil barroc herrerià. L’arquitectura herreriana, o l’estil herrerià, es caracteritza pel seu rigor geomètric i per la mancança de decoració.
Es conforma per una única estructura, construïda amb totxanes de pedra, dividida per dos nervis verticals de pedra, que serveixen per realçar la seva part central. Sobre aquests nervis, a banda i banda, destaquen dues teieres de ferro forjat, que reprodueixen dos dracs.
El Temple de la Sang
El temple de la Sang és la seu de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, la qual n’és la propietària.
El temple de la Sang és la seu de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, la qual n’és la propietària.
S’inclou en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Reus i des del 28 de febrer de 2019 en el Registre de Béns Culturals d’Interès Local. A més consta en el Pla especial de protecció de patrimoni arquitectònic, historicoartístic i natural de la ciutat de Reus (DOGC 16/12/2005).
L’església de la Sang fou edificada el 1577 per la congregació de la Puríssima Sang. El temple fou refet el 1614 i construït de nova planta entre el 1703 i el 1736. Fou cremada en 1936, nomes es va salvar la sala noble amb l’arxiu, finalitzada la guerra es va fer una nova edificació i es va reobrir al culte el dos de març de 1941.
És d’estructura simple, amb una sola nau i capelles laterals aprofitant els contraforts.
Exterior
En el centre hi ha el rosetó o rosassa, element ornamental utilitzat majoritàriament a les esglésies durant el període gòtic. Els colors del seu vitrall són vius, accentuant el realisme de les imatges mitjançant la combinació de tons variats d’un mateix color. El vitrall del rosetó, vist des de dins, representa el moment de la crucifixió de Jesucrist, acompanyat per la seva mare, la Verge Maria, la germana de la seva mare, Maria esposa de Cleofàs, i Maria Magdalena, en actitud de dolor. El vitrall resulta fidel a la descripció de l’Evangeli de Sant Joan (19:25).
Més avall, en la part exterior, es pot contemplar la fornícula de planta semicircular, coronada també per un frontó amb forma de triangle isòsceles inacabat. Dins de la fornícula, hi ha l’escultura de l’Ecce Homo, element que es recupera l’any 1993, durant el mandat del clavari, el senyor Engelbert Borràs.
Ecce Homo (és l’home), és la traducció llatina que apareix en la Vulgata de la frase grega ιδου ο ανθρωπος. Es tracta, segons l’Evangeli de Joan (19,5) de les paraules pronunciades pel governador romà Ponç Pilat quan va presentar Jesús de Natzaret flagel•lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d’espines davant la munió abans de la crucificció.
A sota de l’Ecce Homo, es pot llegir la inscripció 1732, que correspon a la data de finalització del temple, juntament amb l’antic escut de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb les cinc llagues de les quals surt la Sang de Crist, enmig de motius recargolats i una petxina central de baptisme, que simbolitza el renaixement espiritual.
A la part inferior de la façana hi ha un aplacat de pedra, que marca les filades de maons.
Es distingeix, per últim, la porta principal del temple de doble fulla que es corona amb un arc de mig punt. Tot el conjunt de la portalada es ressalta amb una diferent imatge de la totxana de pedra per tal que s’hi centri la mirada.
Localització
Al temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, s’hi accedeix per la porta principal que és a la plaça de la Puríssima Sang. L’entrada a les altres dependències del temple és al Carreró de la Sang nº 12.