Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
Congregació de la Puríssima Sang de Reus.
Cliqueu per tancar.
Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar la navegació de l'usuari en aquest lloc.
premi aquí per ampliar aquesta informació. .
Si continua navegant accepta la utilització d'aquestes cookies.

2017
<< DESEMBRE >>
DLDMDCDJDVDSDU
123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Ajuntament de Reus
Diputació de Tarragona
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


DESCRIPCIÓ INTERIOR DEL TEMPLE


- Altar principal. Imatge del Sant Crist.(+)


Presideix l’altar principal la venerada imatge del Sant Crist de la Sang, tallada per l’escultor reusenc Modest Gené (1914-1983).

La imatge data de 1940 i va ser donada per la senyora Carme Piqué i Rovira, vídua Massip, en memòria del seu fill Josep, que havia estat assassinat. Fou feta en fusta d’un xiprer, dels que havien estat arrencats de soca-rel pel vent, prop de l’ermita del Roser de Vilallonga. La Creu és feta d’un pollancre procedent d’Arbúcies. Pesa 35 quilograms (kg).

La Junta de Govern d’aleshores va dictaminar que la nova imatge era una interpretació fidel de la destruïda el 1936, en els primers dies de la guerra. En un genoll, fou rebaixada la fusta per introduir-hi un pergamí amb els noms d’aquella Junta de Govern i de la senyora que en va fer la donació.

Tenen cura de la imatge, les Senyores Cambreres del Sant Crist de la Sang, les quals s’ocupen de canviar-li periòdicament la tovallola que duu i la corona.





Des de temps immemorial es considera que només poden ser portadors del Sant Crist els membres de la Junta de Govern de la Reial Congregació. El divendres sant, el Clavari gaudeix del privilegi de treure i entrar la imatge del Sant Crist, tant del temple de la Puríssima Sang com de la Prioral de Sant Pere, i de ser el portador de la venerada imatge en el moment central de demanar les Tres Gràcies, a la porta de l’església titular.




- Altar principal. Pintura al fresc del Presbiteri.(+)

En el sostre del presbiteri destaca el fresc, obra del pintor Pere Calderó i de les seves alumnes Teresa Masdeu i Narci Fusté. La pintura, realitzada l’any 1987, va ser beneïda el 15 de març de 1988, essent Clavari el Sr. Francesc Pardo.

En aquest Fresc s’hi representen tres moments que formen part de la tradició de la Reial Congregació: la Funció de la Coronació del Senyor (part central); l’acte de les Tres Gràcies (part esquerra); i les Rogatives (any 1827), amb l’escena del Sant Crist refugiat en una taverna (a la part dreta) per causa d’una pluja torrencial en el transcurs d’una processó. El congregants i feligresos són la resta d’elements del fresc, col•locats a banda i banda de la composició per tal de donar realisme i plasticitat a l’obra pictòrica.

Cal remarcar com a fet anecdòtic que diferents congregants van ser retratats en el fresc. Se cita a manera d’exemple la figura de l’advocat Guix Sugranyes, que està agenollat a l’esquerra del Crist jacent, en el moment de l’acte de la Coronació.

També, a títol de curiositat, cal referir-se al retrat d’un noi que aixeca els braços amb aspecte de beneit, i que es troba en l’escena de l’acte de les Tres Gràcies. La llegenda explica que el pintor va voler reflectir el fet -no contrastat- que aquest noi va fer burla al Sant Crist de la Sang, mentre passava per la processó de les Tres Gràcies. Aquest escarni va fer que es quedés per sempre més, amb aparença de ximplet.



- Capella del Sant Sepulcre.(+)

Entrant per la porta principal del temple, la primera capella que hi ha a la dreta és la del Sant Sepulcre, de la qual en tenen cura els Cavallers del Sant Sepulcre.

El Sant Sepulcre constitueix un valuós tabernacle en forma d’urna funerària, vidriada, daurada i ben il•luminada, dins del qual es troba la imatge del Sant Crist de la Sang jacent, obra de l’escultor Modest Gené (1941). La imatge reflecteix el patiment de Crist que ha passat pel calvari de la Creu, però també la bondat i serenor de Jesucrist que ressuscitarà d’entre els morts.

La part de la carrossa del misteri fou feta el mateix any també per l’escultor Modest Gené i compta a cada cantó de l’urna amb la imatge dels quatre evangelistes. Anys més tard, el 1954, la part inferior de la carrossa fou enriquida amb una nova decoració portada a cap per l’artista Veciana de Barcelona.

En el sostre de la capella, hi ha una motllura de guix que representa l’escut de la Reial Congregació i a cada columna de la paret s’hi troben unes escaioles amb la Creu del Sant Sepulcre, que és obra del reusenc Manuel Llauradó.

A la part alta del marbre, en una alçada de més d’un metre, està esculpida la lletra del Vexilla Regis, el cant que interpreta l’Escolania de la Sang el Divendres Sant, davant del Sant Crist.

A cada costat de la paret de la nau, hi ha una gran taula pintada a l'oli per l'artista Jaume Queralt (Tarragona, 1949), que data de l’any 2003, la qual reflecteix el davallament de la Creu, el Sant Enterrament i l'Ascensió del Senyor al Cel. La pintura central té una dimensió de 6 per 4 metres i la dels laterals de 4 per 3 metres. S’inspira en diversos artistes italians del Renaixement (Rosso Fiorentino en el Davallament; Rafael en el mural de l’Ascensió) i del primer Barroc (Bartolomeo Schedoni en el Sant Enterrament). Queralt els ha donat un estil impressionista amb algun toc expressionista, més d’acord amb els temps actuals.

El color que predomina és el blau amb diferents tonalitats perquè, tal com diu l’artista, és un color espiritual, còsmic, que s’adapta a l’espai eteri i dóna molta força a les imatges. Quant als personatges dels murals, els secundaris estan difuminats i en el quadre del Davallament de la Creu estan envoltats d’una aurèola.

Cal remarcar el fet que en el mural que representa l’escena del Sant Enterrament, sembla que l’artista va pintar una imatge mig amagada de Satanàs, que es troba a la part dreta, en una zona de foscor que separa les dues imatges que estan dempeus.

El Misteri del Sant Sepulcre tanca la processó del Sant Enterrament el Divendres Sant.

El Diumenge de Resurrecció té lloc l’acte de Coronació del Senyor. I, per tant, es treu la imatge del Sant Crist jacent, que es troba dins del tabernacle processional i s’instal•la en l’altar principal del temple, tot just on acaba l’escalinata, lloc des del qual les nenes que participen en l’acte de la Coronació, després d'ungir la imatge del Sant Crist amb perfums, li posen rams de flors a les mans i als peus i una corona al cap.



- Capella de Santa Marina.(+)

En aquesta Capella, que és la segona començant per la dreta, cal destacar la Creu de la Passió, més coneguda com la Creu dels Ollers o dels Improperis. Aquesta Creu és una reproducció de la creu original que es conserva al museu de Reus. És una creu d'improperis, que incorpora un seguit d'elements simbòlics que fan referència a la passió de Crist. El significat del mot improperi és ‘insult o retret’.

La que a Reus s’anomena Creu dels Ollers és propietat de la Reial Congregació de la Sang, té tres metres d'alçada, en talla daurada, i consta ja als seus inventaris de béns dels segles XVII i XVIII. L’any 1734 fou cedida a la Confraria dels Ollers per tal que aquests la portessin en les processons de Dijous i Divendres Sant, i fou a raó d’aquesta cessió que rebé el nom popular. L’últim oller que la guardà, Hipòlit Mallorquí, la diposità, degut al seu mal estat, al Museu de la ciutat.

Durant la Guerra Civil, la creu va ser traslladada al magatzem que el Museu de Reus tenia a Vilaplana i finalment va ser lliurada als tècnics del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya per tal que la portessin a lloc segur; i, amb altres objectes procedents de Reus, Tarragona, etc. va anar a parar a una masia del terme de Bescanó (Gironès). Acabada la guerra, retornà l'agost del 1939 al museu reusenc.

L'any 1952 es va fer una reproducció per tal de ser portada a la processó per la Congregació de la Sang, que és la que avui encara hi participa, i roman, durant l'any, en aquesta capella lateral del temple.

En la mateixa capella hi ha la imatge escultòrica de Santa Marina (Baiona, 119-139 d.C.). La imatge de Santa Marina està agafant un llibre obert amb la mà esquerra, fet que simbolitza la dedicació a l’ensenyament de l’Evangeli. En el full esquerre del llibre, segons es mira, consta la següent inscripció: Haec est virgo sapiens et una de numero prudentum (“Aquesta és una verge sàvia i una d’entre el nombre de les prudents”). En l’altre full consta el nom de l’escultor (Joan Sotoca) i l’any de la creació escultòrica (1942). La mà dreta de la Santa porta una fulla de palma, que simbolitza una mort martirial, però també la seva glòria. La festa de Santa Marina se celebra el 18 de juliol.



- Capella de Sant Antoni de Pàdua.(+)

Aquesta Capella està presidida per una imatge de Sant Antoni de Pàdua, obra de Joan Sotoca. Sant Antoni de Pàdua, també venerat com a Sant Antoni de Lisboa (Lisboa, 15 d'agost de 1195 - Pàdua, 13 de juny de 1231), era frare, predicador i teòleg portuguès, i va ser canonitzat per l’Església Catòlica, el 30 de maig de 1232, quan encara no feia un any de la seva defunció.

En la part central de la capella, es pot contemplar, a sobre d’una peanya, una imatge del Nen Jesús de Praga. El Nen Jesús de Praga original és una imatge de cera de Jesús en etapa infantil, que és a l'església de Santa Maria de la Victòria i Sant Antoni de Pàdua a la ciutat de Praga (capital de la República Txeca). Llegendes piadoses afirmen que la imatge del Sant Nen de Praga va ser propietat de Santa Teresa de Jesús i és considerada una imatge miraculosa, especialment envers les dones embarassades.

En aquesta Capella hi ha dos quadres del mestre Pere Calderó. El de la paret frontal representa el davallament de Jesús de la Creu. A la paret de la dreta es pot contemplar la Immaculada Concepció de la Verge Maria.



- Capella del Santíssim.(+)

La Capella del Santíssim destaca per una gran pintura mural sobre taula, de quatre per cinc metres, que representa l’acte de la Consagració del pa i del vi; d’estil impressionista fauvista, seguint l’estil propi de l’artista, el mestre Alberto Alejandro González Apellániz (Apellániz com a nom artístic). El seu impressionisme es caracteritza per un obert trencament de formes i colors. Aquesta obra data de l’any 2005, sent clavari el senyor Jordi Borràs.

Així mateix es troba la imatge de Sant Narcís (obra també del mestre Joan Sotoca), que va ser Bisbe de Girona (segle IV), motiu pel qual duu la mitra i el bàcul pastoral. Alhora porta a les mans un llibre tancat, atribut aquest propi de molts sants, preferentment evangelistes i doctors de l’Església. Sant Narcís és conegut per l’anomenat miracle de les mosques. El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar a la ciutat. Van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo, i de dintre van començar a sortir mosques que van picar únicament els francesos. Els soldats francesos, espantats, van marxar. La seva festivitat se celebra el 29 d'octubre.



- Baptisteri.(+)


La primera capella de l’esquerra, entrant al temple, correspon al Baptisteri, que va ser destruït durant la Guerra Civil, i se’n va inaugurar un altre que es va beneir el 4 d’abril de 1967, gràcies al donatiu del matrimoni Busquets-Thomàs, segons projecte i direcció de la neboda dels donants, la senyora Montserrat Barenys.












- Capella de la Mare de Déu de la Soledat.(+)

La segona capella de l’esquerra és presidida des de l’any 1995 per la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, obra de l’escultor reusenc Joan Sotoca. La imatge data de l’any 1941 i és fruit de la donació del senyor Bentosa a la Reial Congregació. Es tracta d’una escultura que té les característiques d’una imatge de vestir, que duu sumptuosos vestits negres i precioses corones d’argent, i l’acompanyen tres angelets. Aquesta imatge, guarnida de flors blanques, surt el Divendres Sant en la processó del Sant Enterrament.

Del conjunt d’aquesta imatge i angelets, en té cura la Secció dels Senyors i Senyores de la Junta de la Mare de Déu de la Soledat.

En la mateixa Capella, des de l’any 1956, hi ha l’altar de Sant Antoni Abat, sufragat pel Sr. Antoni Pedrol i Rius. La taula i el retaule és d’estil barroc i procedeix d’una ermita del segle XVIII de la província d’Àvila. La imatge és del segle XVI i s’atribueix a Bautista Vázquez “El Viejo”.

Val a dir que Sant Antoni Abat és patró dels animals, raó per la qual cada any, durant la celebració de la festa dels Tres Tombs, la imatge es posa sobre un xassís i es treu a la plaça per beneir els animals i especialment els cavalls i carruatges de tir degudament guarnits.

En la paret de l’esquerra hi ha penjat un quadre, d’autor desconegut, que representa Sant Tomàs de Villanueva repartint almoina als pobres.

- Capella de l’Arxiconfraria de la Verge de Lourdes.(+)



Aquesta capella correspon a la Arxiconfraria de la Verge de Lourdes, que no participa en les processons o actes de Setmana Santa, però que organitza diferents actes litúrgics en el seu altar. La Arxiconfraria fou establerta en aquest indret l’any 1912, el 1942 es va fer l’altar i el 1948 el fresc obra del pintor Pere Calderó Ripoll . El 1942, el Papa Pius X concedí indulgències i privilegis a l’Arxiconfraria. Destaca la imatge de la Verge de Lourdes tant en l’ escultura com en la pintura al fresc.

En gener del 2016 es va afegir al culte un retrat del Beat Josep Gomis Martorell obra de l’artista Joan Guerrero Llaberia. El Beat Gomis mentres era prefecte de la congregació va ser perseguit i assassinat a Barcelona en 1937. Fou beatificat a Tarragona el 13 d’octubre de 2013.

Capella de la Verge de Lourdes Capella de la Verge de Lourdes


- Capella del Sagrat Cor.(+)


En l’última capella de l’esquerra hi ha tres imatges escultòriques: la Verge de Fátima, el Sagrat Cor i Sant Josep amb el Nen Jesús.

En la paret de l’esquerra hi ha penjat un quadre, d’autor desconegut, que representa la visió de Sant Antoni de Pàdua entregant el Nen Jesús a la Mare de Déu. I en la paret frontal i un altra quadre que correspon a un sant ermità reconfortat per un àngel. Ambdues són d’autor desconegut.



- Antiga Sagristia.(+)

L’antiga Sagristia del temple de la Sang és presidida per un crucifix central. La Capella de Cantors i Escolania de la Sang l’empra habitualment en els seus assajos.

Alhora és la sala de reunions de les diferents seccions de la Reial Congregació i de l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Reus, motiu pel qual hi resten penjats tot un seguit de plafons per tal de col•locar-hi informació de les Confraries que conformen l’Agrupació.

En un costat de la sala, hi ha una vitrina amb tot el conjunt d’estendards, banderes i guions de la Reial Congregació. I, en una altra vitrina, s’hi guarden els Ciris Pasquals que han estat decorats per artistes reconeguts i presentats en el marc de la Galeria Anquin’s. Així mateix, s’hi conserven les diferents distincions rebudes.

- Sala Noble o de Juntes.(+)

La Sala Noble o de Juntes, és a la primera planta del temple i constitueix una preciosíssima sala, policromada en el fresc, que sortosament es va lliurar de l’incendi que patí el temple de la Sang a l’inici de la Guerra Civil. El seu arxiu, així com alguns ornaments i objectes d’argent, també van quedar alliberats de la barbàrie, gràcies a l’oportuna intervenció de la Junta de Govern, que els va traslladar al Museu Municipal Prim-Rull.

Les pintures originals en policromia de la Sala daten del segle XVIII i van ser restaurades durant els anys 2005-2007 per Jaume Biosca, essent Clavaris primer el Sr. Jordi Borràs i després el Sr. Josep Maria Roca. La policromia representa motius florals molt detallistes i es combinen una trentena de colors.


En aquesta sala noble tenen lloc les reunions de la Junta de Govern i també el actes protocolaris de la Reial Congregació.

En un extrem de la sala es poden contemplar els Homes de Ferro (anomenats també el bon lladre i el mal lladre) que acompanyen el Sant Crist, en record dels dos malfactors que segons els Evangelis foren crucificats junt amb Jesucrist.


Es tracta de dos penitents que fan compliment d’una promesa personal; van vestits amb arnesos de combat i daten del segle XVI. Són els precedents dels actuals armats ja que des d’antic custodiaven la imatge del Sant Crist; a l’actualitat l’acompanyen en les processons de Les Tres Gràcies, la del Sant Enterrament i durant la Funció de l’Agonia. L’any 2014 van ser restaurats per “Avall Conservació i Restauració”; segons l’estudi fet durant el procés de restauració es considera que són els arnesos de ferro d’aquestes característiques més antics d’Europa.

A la Sala també estan ubicats els Saions, són tres peces escultòriques d’inicis del segle XVIII que formaven part de l'antic pas de la Crucifixió del gremi dels Velers ja desaparegut. L’any 2015, amb el mecenatge de la Diputació de Tarragona, van ser restaurats per l’Escola d’Art i Restauració de Tortosa. La seva bellesa i qualitat artística són excepcionals, representen els soldats que estaven en la crucifixió, un d’ells està jugant-se, als daus, la vestimenta de Jesucrist, els altres l’ estan clavant a la creu.

En aquesta sala es pot contemplar, a sobre d’una peanya, una imatge de Sant Eloi (ca. 588 Chatelac, a prop de Limoges - 660), que fou bisbe de Noyon (França), reconegut orfebre, que és venerat com a sant per l’església catòlica i es patró dels argenters. La seva festivitat se celebra l’1 de desembre.