PROCESSO DEL SANT ENTERRAMENT

Lloc de sortida: Prioral de Sant Pere.
Data i hora: Divendres Sant a les 20.00’.

El Divendres Sant es tanca amb la processó del Sant Enterrament, encapçalada pels Armats de la Sang

Es celebra des de fa cinc segles i la primera dada escrita de la que es té coneixement ens transporta fins el 1557.

Hi participen les disset congregacions, arxiconfraries, confraries i germandats de la Setmana Santa de Reus, amb les seves imatges, passos i estendards, que formen una veritable narració figurada de la Passió, amb escenes que van des del Sant Sopar fins al Sant Sepulcre.



La processó surt de la Prioral de Sant Pere a l’hora exacta de les 20 hores, donada pel Campanar, i segueix per la plaça de Sant Pere, Fossar Vell, ravals de Robuster, Martí Folguera i Jesús, plaça de Prim, raval de Santa Anna, plaça de Catalunya i raval del Pallol, per acabar al Temple de la Puríssima Sang.

Després de l’entrada del Misteri del Crist Jacent en el Sant Sepulcre a la seva església titular, té lloc l’adoració de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.

La Reial Congregació de la Puríssima Sang participa amb els Armats, que encapçalen la processó, seguit de la Creu dels Ollers i el Guió Infantil. Més endarrere, participa la Junta de Govern, tot portant la venerada imatge del Sant Crist de la Sang, seguit de les Sres. Cambreres, el pas de la Mare de Déu de la Soledat amb la seva Junta i els Cavallers del Sant Sepulcre que custodien el Misteri del mateix nom.

Altrament, la Reial Congregació ha cedit l’ús de determinats misteris o passos a altres confraries, que son portats durant la processó, tot donant en el seu conjunt, un sentit cronològic i evangèlic de la Passió i Mort del Senyor.

El Guió infantil constitueix un petit estendard, que tradicionalment era portat durant la processó pels futurs nens o joves aspirants a congregants. Actualment, ja no es manté aquest darrer caire, però continua sent portat per un nen de la Congregació que és acompanyat per quatre cordonistes de la seva elecció. Es troba esment documentat de l’existència del guió a l’any 1741, però l’ús del mateix com senyera infantil data de l’any 1890.

Pel que fa a l’estendard principal de la Reial Congregació, aquest és confiat cada any a una personalitat distingida, que el portarà en unió de dos cordonistes, durant la processó. Ja consta de l’existència de l’estendard en l’inventari de 1737, que també havia estat nomenat “pendó”.