Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
Congregació de la Puríssima Sang de Reus.
Cliqueu per tancar.
Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar la navegació de l'usuari en aquest lloc.
premi aquí per ampliar aquesta informació. .
Si continua navegant accepta la utilització d'aquestes cookies.

2017
<< DESEMBRE >>
DLDMDCDJDVDSDU
123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Ajuntament de Reus
Diputació de Tarragona
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


ELS CONGREGANTS

Els Congregants constitueixen la base social de la Reial Congregació de la Sang.

Inicialment, quan l’associació de fidels es va fundar, un temps abans de l’any 1555, els components de la Sang eren nomenats “confrares”.

Però l’any 1718, la Sang assoleix el nom de Congregació, data des de la qual, hom els anomena indistintament confrares o congregants. També eren nomenats “germans”, sobretot per a referir-se a la Germandat d’auxilis mutus, creada l’any 1783, que funcionava dins de la Congregació.

Actualment, els membres que es troben associats a la Sang, son nomenats Congregants tot formant amb aquest teixit associatiu, allò que es coneix en l’àmbit del dret canònic, com una associació de fidels.

Els Congregants de la Sang han gaudit i gaudeixen de butlles i indulgències, la majoria de les quals, eren concedides pel fet d’entrar a la Congregació o per resar davant la imatge del Sant Crist crucificat o el Sant Crist jacent.

El fet de ser congregant permet participar activament en les diferents processos, aconteixements i actes litúrgics de la Congregació, així com assistir a les assemblees i participar en elles, amb veu i dret de vot, per tal d’orientar i decidir les finalitats de l’associació.

Però principalment, el fet de ser congregant de la Sang deixa empremta en l’ànima d’aquells que ho gaudeixen, doncs com diu el Dr. Josep Maria Guix Sugrañes, en la seva obra Història de la Reial Congregació de la P. Sang de N.S.J, “en definitiva, però, a Reus comptava i compta “ser de la Sang” i així hom pregunta encara “... sou de la Sang ?” o bé afirma “... soc de la Sang !!!”.